diumenge 6 de maig de 2012

Happy mami's day!

©Carme Sala. Tots els drets reservats

Safe Creative #1204051427437

A totes les mares del món: Avui és el vostre dia, felicitats!

HAPPY MAMI'S DAY!

A todas las madres del mundo: hoy es vuestro día, ¡Felicidades!

divendres 4 de maig de 2012

Novetats literàries





Us el presento que encara és calentó; Tot just acabat de sortir de imprenta i a punt per ser distribuït a les llibreries, el nou llibre de l'Ana Bergua "Magdalenes amb problemes" que he tingut la sort de il.lustrar, és una novel.la per a joves lectors que afronta la problemàtica del Bullying (assetjament escolar) a través dels ulls del Pau, al esdevenir víctima d'uns companys de la seva mateixa escola, que li fan molt difícil l'existència.

En qüestió d'un parell de setmanes ja es podrá adquirir a la majoria de llibreries de casa nostra, en català i en castellà...si mentretant us vé de gust, fer-hi una ullada a mode d'aperitiu, podeu veure'l aquí mateix gràcies al enllaç de Issuu que trobareu aquí sobre.

Editat per Proteus.




NOVEDADES LITERARIAS

Os lo presento mientras aún está calentito; Acabado de salir de imprenta y apunto para ser distribuido a todas las librerías, el nuevo libro de  Ana Bergua "Magdalenas con problemas" que he tenido la suerte de ilustrar, es una novela para jóvenes lectores que afronta la problemática del Bullying (acoso escolar) a través de la visión de Pablo, al convertirse éste en víctima de unos compañeros de su escuela, que le hacen la vida imposible.

En cuestión de un par de semanas  ya se podrá adquirir en todas las mejores librerías...si mientras os apetece echar un vistazo a modo de aperitivo, podéis hacerlo desde el enlace de Issuu que os dejo arriba.

Editado por Proteus.

divendres 13 d’abril de 2012

Me, Marionette



"Me Marionette", és el títol d'aquesta exposició que l'artista Graham-Carter inaugurarà a Brighton a partir del dia 4 del mes vinent i aquests que us deixo aquí dalt, són els vídeos que l'artista en col.laboració amb l'estudi d'animació Ticktockrobot, han creat per promocionar-la.
Un aperitiu excel.lent fet amb delicadesa i bon gust. Degustant-lo, tot em fa pensar que l'exposició no decebrà a ningú...però si algú té la sort d'apropar-s'hi, si us plau, que ens faci arribar la crítica!



ME, MARIONETTE

"Me, Marionette" es el título de esta exposición que el artista Graham-Carter inaugurará en breve en Brighton y éstos que os dejo aquí arriba, son los vídeos de que el artista en colaboración con el estudio de animación Ticktockrobot, han creado para promocionarla.
Un excelente aperitivo, hecho con delicadeza y buen gusto. Degustándolo, todo me hace pensar que la exposición no decepcionará a nadie...pero si alguien tiene la suerte de acercarse hasta Brighton para verla, por favor, ¡que nos haga llegar la crítica!

dimecres 4 d’abril de 2012

Treball en equip





Avui dedico aquest post a tots els llops solitaris que prefereixen anar sempre pel seu compte: no desestimeu mai el treball en equip; té les seves avantatges!
Aquí us en deixo tres bons exemples, que la meva estimada Ana em va passar ahir. Gràcies Princess!

I ja ho sabeu, "be gregarious my friends".



TRABAJO EN EQUIPO

Hoy dedico este post a todos los lobos solitarios que prefieren ir siempre por su cuenta: no desestiméis nunca el trabajo en equipo; ¡tiene sus ventajas!
Aquí os dejo tres buenos ejemplos, que mi querida Ana me pasó ayer. ¡Gracias Princess!

Y ya lo sabéis, "be gregarious my friends"

dilluns 19 de març de 2012

iaia Maleta


Com haureu pogut veure, l'aventura d'en Morris (a pesar del seu final feliç) m'ha deixat fora de joc una bona pila de dies i tot i que tenia un munt de bones raons per airejar aquesta maleta (que ja començava a fer pudor de tancat), he de confessar que la vida darrerament no m'ha donat ni un borrall de tranquilitat, fins el punt, que assentar-me a escriure quatre ratlles mitjanament ordenades em començava a semblar ja, una missió impossible;

Els ínfims progressos emocionals del Morris (que encara avui us juro, segueix sent el gos més poruc i desconfiat del món) estàn sent tractats amb una intensiva teràpia basada en grans dosis de paciència i afecte, seguint el savi consell d'alguns amos de gossos que algún dia van estar tan atemorits com el nostre; Ens han assegurat que, el temps i la rutina afectiva provoquen miracles en animalons com ell. I dono fè, que en això estem.

Fa uns dies però, i mentre ja estàvem posats de plè en aquesta teràpia canino-afectiva, vem encetar una altra campanya: la de de convèncer la nostra estimada iaia Maleta (o Carme gran, si així ho preferiu) per acceptar la nostra proposta de venir a viure amb nosaltres a casa, ara que la seva cadera ha decidit boicotejar-li la mobilitat.
Era evident que, habilitar  la nostra planta baixa perquè ella s'adaptés a la seva nova cadira de rodes, resultava infinitament més còmode i simple que fer-ho al seu pis, tota sola i sense els accessos adequats al seu estat. Però el caràcter independent i bohemi de la Carme gran, jugava en contra de la nostra candidatura, de manera que, ens hi vem haver d'esmerar a fons...perquè per una estona, aquesta adolescent de 82 anys deixés de pensar obsessivament en el moment de poder tornar a anar per conte propi allà on vulgui, sense donar explicacions a ningú. 
Està clar que el Senyor Morris i la iaia Maleta, són dues ànimes lliures...compartint espai i aspiracions;

Esperem seguir esmerant-nos perquè tothom es trobi com peix dins l'aigua dins d'aquesta casa, no sigui que una matinada d'aquestes ens trobem una nota sobre la taula de la cuina, justificant una fugida de casa...per partida doble!

Benvinguda a casa, iaia!!!!!!



ABUELA MALETA

Como habréis podido ver, la aventura de Morris (a pesar de su final feliz) me ha dejado fuera de juego un montón de días y aunque tenía un puñado de buenas razones para airear esta maleta (que ya empezaba a oler a cerrado) debo confesar que en estos últimos días la vida no me ha dado tregua, hasta el punto que, escribir cuatro líneas medianamente ordenadas y claras era, misión imposible.

Los ínfimos progresos emocionales de Morris (que aún hoy os aseguro, es el perro más miedoso y desconfiado del mundo) están siendo tratados con una intensiva terapia basada en grandes dosis de paciencia y afecto, siguiendo el sabio consejo de algún que otro dueño de perro con un pasado tan traumático como el del nuestro; nos han asegurado, que el tiempo y la rutina afectiva provocan milagros, en animales como él. Y doy fe, que en eso estamos.

Hace unos días, metidos de lleno en esta terapia canino-afectiva decidimos iniciar una campaña en paralelo: la de convencer a nuestra querida abuela Maleta (o Carme mayor, si os gusta más así) de que aceptara nuestra propuesta de mudarse a vivir a nuestra casa, ahora que su cadera ha decidido boicotearle casi por completo su movilidad.
Era evidente que habilitar nuestra planta baja para que ella se adaptara a su nueva silla de ruedas, resultaba infinitamente más cómodo y simple que hacerlo en su piso ella solita y sin los accesos adecuados a su nuevo estado.
Pero, el carácter independiente y bohemio de mi señora madre, jugaba en contra de nuestra candidatura, así que tuvimos que esmerarnos a fondo, para que por un rato, nuestra adolescente de 82 años dejara de pensar una y otra vez en el momento en que pueda volver a ir por cuenta propia allá donde quiera, sin dar explicaciones a nadie...
Está claro que el Señor Morris y la Abuela Maleta, son dos almas libres, compartiendo espacio y aspiraciones bajo el mismo techo.

Deseamos seguir esmerándonos para que cada uno de los habitantes de nuestra morada se encuentren como pez en el agua, no sea que una madrugada de estas nos encontremos una nota encima de la mesa de la cocina, justificando una huida...¡por partida doble!


¡¡¡¡Bienvenida a casa, Yaya!!!!!


dissabte 18 de febrer de 2012

Trobat!

© carme Sala 2012

Per fi ahir, 20 dies després de la seva desaparició, quan ja començavem a pensar que no el tornariem a veure més, vem rebre la trucada que ens confirmava que algunes històries, encara poden acabar com els contes de tota la vida, amb els seus protagonistes feliços, tot menjant anissos.

La veritat és que l'aventura del Goyo, va culminar amb un final feliç, tot sigui dit, gràcies a la Providència i als nombrosos Àngels de la Guarda, que de tot arreu li van anar sortint; ja que si, vem començar a buscar-lo un reduït grup de persones al mateix minut de la seva desaparició, ahir divendres, hi havia una veritable legió de persones disposades a fer el possible perquè la història acabés bé.
Així va ser, com a través del Facebook, el Goyo va acabar sent gairebé una cel.lebritat que tenia amb el cor en un puny a una pila de persones que ajudaven amb veritable altruïsme a fer-ho tot de la millor manera possible.

Com que a aquestes alçades, ja no dono a l'abast per agraïr personalment a tots i cada un dels que m'heu ajudat en el seu rescat com a mi m'agradaria, he pensat que aquí us deixaré dues imatges prou eloqüents a mode de medalla i en format de fons d'ordinador, perquè us les descarregueu.
En Misteral, les nenes, la senyora Maleta i en Goyo-Morris en persona (millor dit, en gos) us agraïm de tot cor, la vostra col.laboració....i ara, ja ho podeu dir ben alt i amb la flema que es mereix: "Sí, jo també vaig ajudar a trobar-lo!"



¡ENCONTRADO!

Por fin ayer, 20 días después de su desaparición, cuando ya empezábamos a pensar que no lo volveríamos a ver jamás, recibimos la llamada que nos confirmaba que algunas historias todavía pueden acabar como los cuentos de toda la vida, o sea, con sus protagonistas felices y comiendo perdices.

La verdad es que la aventura del Goyo, culminó con un final feliz, todo sea dicho de paso gracias a la Providencia y a los numerosos Ángeles de la Guarda, que de todas partes le fueron saliendo, pues si, empezamos buscándolo, un reducido grupo de personas al mismo minuto de su desaparición, ayer viernes, ya había una verdadera legión de personas dispuestas a hacer lo posible para que la historia terminara bien. 
Así fue, como a través de Facebook, Goyo acabó convirtiéndose casi en una celebridad, que tenía con el alma encogida al numeroso grupo de amigos que ayudaron con verdadero altruismo a que todo se hiciera de la mejor manera posible.

A estas alturas, ya no doy a basto, para agradecer personalmente a todos y cada uno de los que habéis participado de una manera u otra en su rescate, como a mí me gustaría y por eso he pensado que aquí os dejaré dos imágenes (bastante elocuentes) a modo de medalla y en formato de fondo de ordenador, para que os las descarguéis, si así os apetece.
Misteral, nuestras niñas, la señora Maleta Goyo en persona (bueno, perro), os agradecemos de todo corazón vuestra colaboración....y ahora, ya lo podéis decir bien alto y con toda la flema que se merece: "Sí, yo también ayudé a encontrarlo!"



Fons Goyo Català
Fondo Goyo Castellano


dimarts 31 de gener de 2012

El busquem


El vam adoptar encantats. Va arribar dijous passat a casa nostra; Té dos anys i va venir d'una protectora de fora de Catalunya, fins a Sabadell, on l'esperavem amb els braços oberts.

Com la majoria dels gossos que han patit maltractaments, és desconfiat i poruc; el vem rebatejar com a Morris (encara que venia amb el nom de Goyo) i divendres al migdia, va aprofitar una dècima de segon que la porta de casa va quedar oberta, per sortir corrents sense que puguéssim atrapar-lo.
Va recórrer una llarga distància corrent, fins que li vam perdre la pista, i tot seguit vam avisar a la Guàrdia Urbana i la Protectora d'Animals de Sabadell, per informar-los de la seva pèrdua.
No perdem cap oportunitat de difondre aquesta notícia, per si algú el pot haver vist i ens en pot donar alguna informació.

Ja que la seva vida ha estat tan desagraïda i l'hem fet venir de tan lluny, farem tot el possible per recuperar-lo. S'ho mereix, pobret. La cuidadora de l'Associació d'on va sortir, n'estava molt d'ell; allà també estan desolats amb la seva fugida.

Aquí us deixo una foto seva, perquè sapigueu com és. Si el veieu, contacteu a la Protectora o envieu-me un correu. Moltíssimes gràcies!


LE BUSCAMOS

Lo adoptamos encantados. Tiene dos años y llegó el pasado jueves a casa, desde una protectora de fuera de Cataluña, hasta Sabadell, donde le esperábamos con los brazos abiertos.

Como la mayoría de perros que han sufrido malos tratos, es desconfiado y miedoso; le rebautizamos con el nombre de Morris (aunque en la Protectora en la que estaba, le llamaban Goyo) y el viernes al mediodía, justo un día despés de llegar, aprovechó una décima de segundo que la puerta de nuestra casa quedó abierta, para escabullirse sin que pudiésemos atraparlo.
Recorrió una larga distancia corriendo por la ciudad, hasta que le perdimos la pista; entonces avisamos a la Guardia Urbana y a la Protectora de Animales local, para informar sobre su pérdida.

No desaprovechamos ninguna oportunidad para difundir este hecho, por si alguien pudiera haberlo visto y nos pudiera dar alguna información.
Su vida hasta ahora ha sido bastante difícil y por el hecho de haberle traído de tan lejos, creemos que tenemos que hacer todo lo posible para recuperarlo. Se lo merece, pobrecito.
La cuidadora de la Asociación de la que procedía, estaba enamorada de él y está desolada por su huída.

Aquí os dejo una foto suya, para que veáis cómo es. Si alguno de vosotros lo ve, por favor contactad a la Protectora o mandadme un correo. ¡Muchísimas gracias!

dimecres 11 de gener de 2012

Guanyar-se el pinso (editat)




Si us agraden els gossos tant com a mi, us farà gràcia donar un cop d'ull a aquest vídeo promocional d'aquesta banda originària de Illinois, anomenada OK GO.

No es tracta d'una campanya de Ikea, encara que ho sembli, doncs pràcticament tot el mobiliari que apareix és d'aquesta multinacional sueca; A tot plegat hi van afegir uns actors convenientment ensinistrats a base de simples galetes de premi i -això sí- tones de paciència, i van gravar aquest vídeoclip tan apanyat. I després de veure treballar a aquests actors canins, ja em direu si no és cert que es guanyen el pinso amb suor i cabrioles!

No és el primer muntatge low-cost amb un alt contingut en imaginació d'aquest grup, però crec que aquest s'emporta la palma!
Premi, pel qui detecti el cameo que fa una cabreta blanca, passant pel fons del escenari lligada amb una corretja de gos!
Si opteu per la versió a tota pantalla, podeu completar el "set" amb una gravació annexa de tomes falses, per acabar-ho d'arrodonir.

I si, encara us sobren uns minuts per perdre i us agraden el Muppets, també us recomano veure fins al final, el vídeo que us deixo aquí sota del tema  "Muppets show theme song". Genial!







GANARSE EL PIENSO


Si os gustan los perros tanto como a mí, os hará gracia echar un vistazo a este vídeo promocional de esta banda originaria de Illinois llamada OK GO.

No se trata de una campaña de Ikea, aunque lo parezca, por que prácticamente todo el mobiliario que aparece procede de la archiconocida multinacional sueca; A todo ello le añadieron unos actores convenientemente adiestrados a base de simples galletas de premio y -eso sí- toneladas de paciencia, y así fué como grabaron este videoclip tan apañao.
Y ya me diréis después de ver trabajar a estos actores perrunos, si no es cierto que se ganan el pienso a base de sudor y cabriolas...

No es el primer montaje Low cost con un alto contenido en imaginación de este grupo, pero creo que este ¡se lleva la palma!

Premio, para quién detecte el cameo de la cabrita blanca que atraviesa el fondo del escenario atada con una correa de perro.
Si optáis por la versión a toda pantalla, podréis si os apetece completar este vídeo con una gravación anexa en la que se recojen las tomas falsas.

Y si, aún tenéis unos minutos más para perder y os gustan los Muppets os recomiendo ver hasta el final, el vídeo que os dejo a continuación del tema "Muppets show theme song". Genial!

dilluns 9 de gener de 2012

Emprendre el vol


Disseny del Calendari ©  Carme Sala



El fet de tenir dues filles amb només un any de diferència entre elles, fa que enguany em torni a trobar immersa en les activitats pròpies que les comissions de pares d'alumnes de 6è de primària fem, per tal de recollir fons pel ansiat viatge de fi de curs i la petita festa que com a comiat se'ls fa als alumnes més veterans del seu cole.
Aquells, que ja tenen un peu a fora i unes ganes incontenibles de menjar-se el món, però també els nervis per haver de separar-se d'alguns companys i mestres, i la por de saber que molt aviat perderan llurs privilegis de veterans al convertir-se en els alumnes més petitons del Institut, on vagin a parar.

Fa uns dies, ja han començat a vendre els Calendaris numerats pel sorteig que es farà a finals de Gener i que es premiarà amb un val Abacus. Aquesta, només és la primera de les activitats previstes...als pares ens tocarà usar la imaginació per inventar activitats a través de les quals ens puguem sufragar algunes despeses i als alumnes participar per acabar de fer-ho possible i sobretot divertit.
Segur que els diners que es recullin, no seran tant importants com el sentiment de festa i de treball en equip que tindran aquests petits i efímers veterans i que segur recordaran, per molt de temps.

Ells ja porten el casc posat, i fan escalfaments per emprendre el vol cap als seus respectius Instituts; Els mocadors per les llagrimetes del comiat, encara poden esperar una mica...però tot arribarà creieu-me, que jo per aquí ja hi he passat!



EMPRENDER EL VUELO


El hecho de tener dos hijas con sólo un año de diferencia entre ellas, hace que estos días me vuelva a encontrar inmersa en las actividades propias que las comisiones de padres de alumnos de 6º curso de primaria hacemos, para recoger fondos para el ansiado viaje de fin de curso y la pequeña fiesta que como despedida se les hace a los alumnos más veteranos de su cole.

Estos alumnos que ya tienen un pie fuera y unas ganas incontenibles de comerse el mundo, pero también los nervios por tener que separarse de algunos compañeros y maestros, y el miedo de saber que muy pronto perderán sus privilegios de veteranos al convertirse en los alumnos más jóvenes del Instituto, donde vayan a parar.

Hace unos días, ya han comenzado a vender los Calendarios numerados para el sorteo que se hará a finales de Enero y que se premiará con un vale Abacus. Esta, sólo es la primera de las actividades previstas...a los padres nos tocará usar la imaginación para inventar actividades a través de las cuales nos podamos sufragar algunos gastos y a los alumnos participar para terminar de hacerlo posible y sobre todo divertido.

Seguro que el dinero que recojan, no será tan importante como el sentimiento de fiesta y de trabajo en equipo que tendrán nuestros pequeños y efímeros veteranos y que, no dudo que recordarán por bastante tiempo.

Ellos ya llevan el casco puesto, y hacen calentamientos para emprender el vuelo hacia sus respectivos Institutos. Los kleenex para las lagrimitas de la despedida, todavía pueden esperar un poco...pero todo llegará, creerme, ¡que yo por aquí ya he pasado!

diumenge 1 de gener de 2012

Bon profit!

Disseny Carme Sala © Tots els drets reservats

Ja està encetat! Tenim davant nostre 366 plats, a punt per a ésser assaborits; Tan de bò sapiguem cuinar-los i amanir-los amb tota la gràcia, perquè donin el millor de sí.
Feliç 2012 a tots!!!!!

¡BUEN PROVECHO!

¡Pues ya está! Ya tenemos ante nosotros 366 platos, listos para ser saboreados; Ojalá sepamos cocinarlos y aliñarlos con toda la gracia, para que den lo mejor de sí.

Feliz 2012 a todos !!!!!



BON APPETIT!!

Ready! We have just opened the can and 366 servings are waiting to be tasted; May we cook and dress every one of them with grace, to give their best.

Happy 2012 to all !!!!!

dijous 22 de desembre de 2011

Pessebres i pessebristes



La Montserrat i jo, ens coneixem gairebé, de tota la vida. La meva amiga, té una curiosa afició: aprofitar les hores que li deixa lliures la seva feina, per modelar les diminutes figures que protagonitzen els seus Pessebres;

Si us pregunteu què més es pot afegir a una de les escenes més representades de la història -des de que el món és món- jo us puc ben assegurar que ella amb la seva visió (particularment detallista) de la vida i l'habilitat d'uns dits molt ben entrenats, ha aconseguit que els seus Naixements expliquin alguna cosa més, al marge de la Gran Història del Nadal...

Són petits missatges, com el que proclama un dels primers Pessebres que vaig veure fet per ella: Un tendre Sant Josep sostenint al Nen Jesús en braços, sota l'atenta mirada de la Verge Maria, en un subtil canvi de papers; Una escena senzilla que no amaga, una discreta declaració de intencions...com dient: Caram! Potser ja seria hora, que algú li donés una mica de protagonisme, a qui representa el paper més difícil d'aquesta història! No?

Els avis, els nens, els pastors i altres protagonistes que s'escapen de les seves mans i la seva imaginació, deixen de ser figures merament decoratives, gràcies a l'ànima amb què ella els ha dotat...I això és, penso, el què destil.la aquest Pessebre que no fa gaire, em va regalar i que tant m'agrada.

Si voleu veure amb més detall, algunes de les seves figures i Naixements, enllaceu aquí per conèixer més sobre aquesta Pessebrista sabadellenca; segur que us encantarà.

Mil gràcies Montserrat!
Pessebre de Montserrat Masagué

PESEBRES Y PESEBRISTAS


Con Montserrat nos conocemos casi, de toda la vida. Mi amiga, tiene una curiosa afición: aprovechar las horas que le deja libres su trabajo, para modelar las diminutas figuras que protagonizan sus Pesebres;

Si os preguntáis qué más se puede añadir a una de las escenas más representadas de la historia -desde que el mundo es mundo- yo os puedo asegurar que ella con su visión (particularmente detallista) de la vida y la habilidad de unos dedos muy bien entrenados, ha conseguido que sus Nacimientos expliquen algo más, al margen de la Gran Historia de la Navidad ...

Son pequeños mensajes, como el que proclama uno de los primeros Belenes que vi, hecho por ella: Un tierno San José, sosteniendo al Niño Jesús en brazos, bajo la atenta mirada de la Virgen María, en un sutil cambio de papeles; Una escena sencilla que no esconde, una discreta declaración de intenciones...como diciendo: ¡Caramba! ya vendría a ser hora que alguien le diera un poco de protagonismo a quién representa el papel más difícil de esta historia! ¿No?

Los abuelos, los niños, los pastores y otros protagonistas que escapan de sus manos y su imaginación, dejan de ser figuras meramente decorativas, gracias al alma con que ella los sabe dotar...Y eso es, creo yo , lo que destila este Belén que no hace mucho, me regaló; Me encanta.

Si queréis ver con más detalle, algunas de sus figuras y Nacimientos, enlazad aquí para conocer más sobre esta Pesebrista Sabadellense, estoy segura que os gustará.

¡Gràcies Montserrat!

dilluns 19 de desembre de 2011

Hi havia una vegada un Portal...

©Totes les imatges tenen els drets reservats


Estic contentíssima de mostrar avui, el nou disseny que pel web Portaldelabores.com he tingut l'oportunitat de fer;
La parella d'emprenedors que hi ha al darrera d'aquest portal, va decidir-se a renovar la imatge del seu web i van posar tota la confiança en aquesta servidora, per tal de fer el seu desig realitat.
Us puc assegurar que poques coses satisfan tant, com veure créixer la il.lusió de qui t'ha fet l'encarreg en la mateixa proporció, que el projecte va prenent forma; prestant atenció a cada petit detall, deixant-se seduir i mesurant cada pas,  esperant que tot surti perfecte com si d'un vestit fet a mida es tractés.
I simplement, això vaig intentar fer: ells em van saber contagiar el seu entusiasme i jo només els vaig haver d'escoltar.

Us deixo aquí l'enllaç d'aquest magnífic Portal, que ha rebut ja, elogis de tots quatre costats encara que realment el què ratifica el seu èxit, siguin els més de 2.000 visitants que cada dia passen per aquest portal de referència, en el món de les labors i les manualitats; ja sigui per informar-se, entretenir-se o cercar allò que exactament es precisa, entre els seus continguts actualitzats constantment i presentats de la forma més clara i entenedora possible.

I la meva pregunta és: ¿Us agraden les labors o l'Scraapbooking?, ¿tricoteu compulsivament i no sabeu on trobar aquella llana exòtica, que tant necessiteu a la vostra ciutat? o bé ¿us voleu llençar de cap per primera vegada a fer manualitats variades, inexplicablement, després d'haver llegit aquest post?

Doncs llavors, què feu aquí encara? Passeu, si us plau...


ÉRASE UNA VEZ UN PORTAL...


Estoy contentísima de mostraros hoy, el nuevo diseño que para el web Portaldelabores.com he tenido la oportunidad de hacer;
La pareja de emprendedores que hay detrás de este portal, se decidió a renovar la imagen de su web y puso toda la confianza en esta servidora, para convertir su deseo en realidad.
Os puedo asegurar que pocas cosas satisfacen tanto, como ver crecer la ilusión de quien te ha hecho un encargo, a medida que el proyecto empieza a tomar forma; prestando atención a cada pequeño detalle, dejándose seducir y midiendo cada paso, esperando que todo saliera perfecto cómo si de un traje hecho a medida se tratara.

Y eso fué simplemente lo que intenté hacer en éste trabajo, agradecido como pocos: ellos me supieron contagiar su entusiasmo y yo sólo tuve que escuchar sus deseos.

Os dejo 
aquí el enlace de este magnífico portal, que ha recibido ya numerosos elogios a su labor, aunque quizás lo que realmente ratifica su éxito, sean los más de 2.000 visitantes que cada día pasan por éste portal de referencia en el mundo de las labores y las manualidades; ya sea para informarse, entretenerse o encontrar lo que exactamente se precisa entre sus contenidos, actualizados constantemente y presentados de la manera más clara y comprensible posible.

Ahora mi pregunta es: ¿Os gustan las labores o el Scrapbooking?, ¿tricotáis compulsivamente y no sabéis dónde encontrar aquella lana exótica, que tanto necesitáis en vuestra ciudad? o bien ¿habéis decidido de repente de forma inexplicable, tras leer este post, lanzaros a aprender manualidades varias?

Entonces, ¿qué hacéis aquí todavía?...Pasad, por favor...

diumenge 18 de desembre de 2011

Treball en progrés


Porto uns dies atrafegada, buscant el moment adequat per poder tirar endavant la petita col.lecció de christmas fets a mà, que com tinc costum de fer cada any, reservo per un reduït grup d'amics i familiars.
Aquest any m'ha fet gràcia fer aquest kit de tions de butxaca amb el seu corresponent bastó, que no són aptes per cagar objectes de volum,  però no penseu que per això, siguin menys màgics...
Seria fantàstic poder-ne fer una producció prou gran com per repartir-ne un per cada un de vosaltres, però com que ja veig que això em serà del tot impossible, compartiré almenys les imatges de la meva particular producció.
El temps apreta i la meva feina també...però un petit nombre d'aquests Kits de Nadal, envasats i embolcallats convenientment, ja ha estat enviat i fins i tot sé, que alguns d'ells han arribat al seu destí. Els altres esperen pacientment el moment de ser entregats.



TRABAJO EN PROGRESO


Llevo unos días atareada, buscando el momento adecuado para poder tirar adelante la pequeña colección de christmas hechos a mano, que como tengo costumbre de hacer cada año, reservo para un reducido grupo de amigos y familiares.

Este año me ha hecho gracia hacer este kit de "tions" de bolsillo con su correspondiente bastón, que no son aptos para cagar objetos de volumen, pero no penséis que por ello, sean menos mágicos ...
Sería fantástico poder hacer una producción suficientemente grande como para repartir uno para cada uno de vosotros, pero como ya veo que esto me será del todo imposible, compartiré al menos las imágenes de mi particular producción.

El tiempo aprieta y mi trabajo también...pero algunos de estos Kits de Navidad, envasados ​​y envueltos convenientemente, ya ha sido enviado e incluso sé que algunos de ellos han llegado a su destinoLos otros esperan pacientemente el momento de ser entregados.

dilluns 12 de desembre de 2011

Adéu Rita

Il.lustració Carme Sala © tots els drets reservats.

Més d'un sabreu ja, que més que una mascota, la nostra gossa Rita, havia adquirit l'estatus de membre de la família i com a tal la tractavem: L'hem cuidat, tant com ella ha cuidat de nosaltres i avui després d'un temps intentant vèncer la seva enfermetat, amb grans dosis de medicaments i afecte, hem tingut que dir-li adéu.
I ja que havia de marxar, no es mereixia menys que un comiat en la companyia de tots quatre...hi ha gossos que ensenyen també, quin és el valor de l'amistat en els moments més difícils.

Sort que això ho puc escriure i no ho he d'explicar en veu alta, perquè la meva ridícula veu, ha decidit que avui no s'entengui res del què dic...segur que demà estaré millor; Només em cal aprendre a superar la seva absència.




ADIOS RITA

Alguno de vosotros sabréis ya, que más que una mascota, nuestra perra Rita, había adquirido el estatus de miembro de la familia y cómo a tal la tratábamos: La hemos cuidado, tanto como ella ha cuidado de nosotros, hasta que hoy, después de un tiempo intentando vencer su enfermedad con grandes dosis de medicinas y cariño, hemos tenido que decirle adiós.

Y ya que tenía que irse, no se merecía menos que una despedida en compañía de su pequeña familia...hay perros que enseñan también, cuál es el valor de la amistad en los momentos más difíciles.

Menos mal que esto lo puedo escribir y no tengo que explicarlo en voz alta, porque mi ridícula voz, ha decidido que hoy no se entienda nada de lo que digo...seguro que mañana estaré mejor; Sólo tengo que aprender a superar su ausencia.



GOOD BYE RITA


Some of you may know that, more than a pet, our dog Rita acquired the status of a member of our family and at this way we've treated her like: We've taken care of her as much as she cared for us, until today when after a long time trying to overcome the disease she was affected, with large doses of medicines aswell of affection, we should have to say goodbye to her, for ever more.
And since we knew, she should go, we though that she deserved to be dismissed in the company of her little family: my husband, my two daughters and me...because, dogs can show people too, which is the value of friendship in the most difficult moments.


I'm happy to be able to write about this, because at this moment my voice decided to sound ridiculous every time I want to talk about...I'm sure that tomorrow I'll feel better, I just only have to learn to overcome her absence.

dimecres 7 de desembre de 2011

Estimat Ulises


Acabo de saber, que la setmana passada ens va deixar un dels il.lustradors més emblemàtics d'aquest país, l'Ulises Wensell.
En el camp de la il.lustració no són tants els noms que transcendeixen a la memòria popular, cosa que a vegades sí poden fer els dibuixos que ens deixen.
Aquí va, un petit recull de la seva obra...segur que alguna il.lustració seva, us resultarà familiar i un enllaç a una entrevista que li va fer la revista Babar l'any 2005, per si voleu saber una mica més sobre aquest dibuixant.

Bon viatge estimat Ulises.

QUERIDO ULISES
Acabo de saber, que la semana pasada nos dejó para siempre, uno de los ilustradores más emblemáticos de este paísUlises Wensell.

En el campo de la ilustración no son tantos los nombres que trascienden a la memoria popular, sin embargo, en algunos casos quienes sí lo consiguen, son los dibujos que nos dejan
Aquí va una pequeña muestra de su obra... seguro que más de una ilustración suya, os resultará familiar .
Os dejo el enlace a una entrevista que le hizo la revista Babar en el año 2005 por si queréis saber, un poco más de él.

Buen viaje estimado Ulises.


dilluns 28 de novembre de 2011

Màgia Potàgia!

Il.lustració © Carme Sala

El dia que la Maria Luisa, desde Zer0gluten, em van demanar si volia col.laborar al seu web en una secció molt especial que se li havia ocorregut, no vaig dubtar ni un segon.
I jo, que volia estar a l'alçada i pintar-li alguna cosa a la seva cuina...em vaig posar a rumiar, fins que em va sortir això:
El meu petit homenatge a les mames i papes, que cada dia del món mundial es fiquen a la cuina i fan autèntica màgia sense trampa ni cartró, per donar una alimentació variada, atractiva i equilibrada a la seva família.
Si ja em sembla màgic aconseguir això en condicions favorables, encara em resulta més admirable posar en pràctica la màgia culinària, en aquelles les cases on hi ha un o més membres de la família, amb una intolerància alimentària.
La Maria Luisa, ja fa un temps que des de el seu fabulós web practica la seva particular màgia acompanyant-la de fotografies precioses i receptes suculentes. Si us hi apropeu,  podreu veure la il.lustració completa i moltes receptes i imatges més; Segur que entendreu (els que encara no la conegueu) perquè veient tant de talent, no vaig poder-me negar a col.laborar en la seva iniciativa.

Aprofito l'avinentesa, ara que estic escoltant per la Ràdio l'èxit obtingut en la donació especial que ha tingut  la campanya del Banc dels Aliments a Catalunya, per convidar-vos a col.laborar-hi si no ho heu fet ja.
La donació al carrer ja s'ha acabat però segueix oberta en el seu format online. Una gran cosa, sí senyor!


MAGIA POTAGIA

El día que María Luisa, desde Zer0gluten, me pidió si quería colaborar en su web en la sección que se le acababa de ocurrir, no lo dudé ni un segundo.
Y yo, que quería estar a la altura y pintarle algo chulo en su cocina ... me puse a pensar, hasta que se me ocurrió esto:
Mi pequeño homenaje a las mamás y papás, que cada día del mundo mundial se meten en la cocina para hacer auténtica magia sin trampa ni cartón y consiguen dar una alimentación variada, atractiva y equilibrada a su familia.
Si ya me parece mágico, lograr ésto en condiciones favorables aún me resulta más admirable poner en práctica la magia culinaria en aquellas las casas donde hay uno o más miembros de la familia, con una intolerancia alimentaria.
María Luisa, desde hace ya un tiempo practica su particular magia en un precioso
web acompañándola de fotografías preciosas y recetas suculentas. Si os acercáis, podréis ver la ilustración al completo y muchas recetas e imágenes altamente inspiradoras; Los que todavía no la conozcáis, entenderéis porqué viendo tanto talento, no pude negarme a colaborar en su iniciativa.

Aprovecho la ocasión, justo ahora que estoy escuchando por la Radio el éxito obtenido en la campaña de donación promovida por El
Banco de Alimentos en Cataluña, para invitaros a colaborar si no lo habéis hecho ya.
La donación en los supermercados, ya se ha terminado pero sigue en pie en su formato online. Una gran cosa ¡sí señor!

dilluns 21 de novembre de 2011

30 formes de matar un Cowboy




Curiós catàleg animat, que reprodueix les 30 principals maneres de matar un cowboy; Perdoneu la violència gratuïta, però m'ha semblat que el recull era prou divertit com per compartir-lo amb vosaltres.
Això sí, si sou extremadament emotius us aconsello que el mireu amb un ull tancat, perquè algunes escenes podrien ferir la vostra sensibilitat...

Després de veure'l he arribat a la conclusió de que, ara ja he sé qui té més vides que un gat: un cowboy!




30  formas de matar un Cowboy

Curioso catálogo animado, que reproduce las 30 principales maneras de matar a un cowboy; Perdonad la violencia gratuita, pero me ha parecido que la recopilación era lo suficientemente divertida como para compartir esta animación con vosotr@s.

Eso sí, si sois extremadamente emocionales os aconsejo que lo veáis sólo con un ojo abierto, porqué algunas escenas podrían herir vuestra sensibilidad...
 
Después de verlo, he llegado a la conclusión de que ahora ya he sé quién tiene más vidas que un gato: ¡un cowboy!

dijous 3 de novembre de 2011

Libuše Niklová

Lleó, joc inflable. 1964
Mariner, joc inflable. 1963

Elefant, joc inflable. 1975

Gat acordió. 1963




No us podeu imaginar, l' alegria he tingut en descobrir l'obra d'aquesta dissenyadora Txeca, que va ser la responsable de produïr un gran nombre de joguets, entre els anys 1960 i 1975.

La seva visió de grafista la va portar a projectar tota mena de joguets enginyosos de cuidadíssim disseny i un exquisit aspecte decoratiu, doncs tal i com ella mateixa va afirmar, aspirava a cohesionar forma i decoració en cadascún dels seus joguets creats.
Dit en altres paraules: Buscava la manera de fer joguets tan bonics que no fés falta amagar quan els nens deixaven de jugar. Tot un txollo pels nens ganduls!

Els etiquetatges i els embalatges, eren concebuts amb molt d'enginy i no quedaven al marge d'aquesta "obsessió" pel disseny, que abarcava desde el concepte del producte fins la seva presentació, als prestatges de la botiga.
Aquest noció, que ara ens sembla tan actual, ja la va posar en pràctica tot assumint les diferents parts del procés, ella sola ara fa gairebé 50 anys; Una pionera del disseny, amb una visió molt moderna del producte que desenvolupava.

Els joguets de la Sra. Libuse em semblen genials; Un cop desinflats o desmuntats, no ocupen gens d'espai  i al poder-se guardar en qualsevol racó, eviten tenir la casa com si fós una guarderia. Paradògicament, jo els trobo tan bonics que de poder tenir-los per casa, me'n guardaria prou de desar-los al calaix!

Totes les imatges Via http://www.lesartsdecoratifs.fr/


Via Mondoblogo
Via Mondoblogo



Libuše Niklová

No os podéis imaginar, la alegría que he tenido al descubrir la obra de esta diseñadora Checa, que fué la responsable de producir un gran número de juguetes, entre los años 1960 y 1975.

Su visión de grafista la llevó a proyectar todo tipo de juguetes ingeniosos con un cuidadísimo diseño y un exquisito aspecto decorativo, pues tal y como ella misma afirmó, aspiraba a cohesionar forma y decoración en cada uno de sus juguetes creados. 
Dicho en otras palabras: Buscaba la manera de hacer juguetes tan bonitos que no fuese necesario esconderlos después de que los niños dejaran de jugar. Todo un chollo para niños vagos!

Tanto los etiquetados cómo los embalajes, eran concebidos ingeniosamente y no quedaban al margen de esta "obsesión" por el diseño, que abarcaba desde el concepto del producto hasta su presentación, los estantes de la tienda. Esta noción, que ahora nos parece tan actual, ya la puso en práctica asumiendo las diferentes partes del proceso, ella sola hace casi 50 años; Una pionera del diseño, con una visión muy moderna del producto que desarrollaba.

Los juguetes de la Sra. Libuse me parecen geniales; Una vez desinflados o desmontados, no ocupan nada de espacio y al poderse guardar en qualquier sitio, evitan tener la casa como si fuese una guardería.

Paradójicamente, yo los encuentro tan bonitos que de poder tenerlos en casa ¡lo último que haría, sería guardarlos en el cajón!